Arquitectura de Madagascar

L'arquitectura de Madagascar és única a l'Àfrica i presenta una gran semblança amb les tradicions i mètodes de construcció de la zona sud de Borneo d'on es creu que havien emigrat els primers habitants de Madagascar. A l'illa, així com a la regió de Kalimantan Meridional de Borneo, la majoria de les cases tradicionals presenten una forma rectangular i no rodona amb sostres inclinats i punxeguts recolzats en un pilar central.

Les diferències en els materials predominants de construcció tradicionals serveixen de base per a gran part de la diversitat dins l'arquitectura malgaixa. Els materials vegetals disponibles localment van ser els primers a ser utilitzats i continuen sent els més freqüents entre les comunitats tradicionals. En les zones intermediàries entre les Terres altes centrals i les zones costaneres humides es van desenvolupar variacions híbrides que utilitzen cob^{[n. 1]} i pals. La construcció amb fusta va disminuir a mesura que la població humana en creixement va destruir grans franges de selva verge tallant i cremant arbres en benefici de l'agricultura i la pastura dels zebús i, amb el pas del temps, les cases d'aquest material van esdevenir un privilegi de la classe noble en certes comunitats tal com s'exemplifica en les cases de la noblesa merina del segle xix del Regne de Madagascar. Les comunitats zafimaniry dels boscos de les muntanyes centrals són l'únic grup ètnic malgaix que ha conservat les tradicions arquitectòniques originals de l'illa; la seva cultura en el treball de la fusta va ser incorporada a la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO l'any 2003. L'ús de la pedra com a material de construcció estava tradicionalment limitat a la construcció de tombes, característica important del paisatge cultural a Madagascar a causa de la posició prominent ocupada pels ancestres en la cosmologia malgaixa. A l'illa van aparèixer diverses tradicions dins l'arquitectura funerària: entre els mahafaly de la costa sud-oest a la part de dalt de les tombes es troben apilats cranis de zebús sacrificats i aloalos molt treballats, mentre que entre els merines els aristòcrates construïen una petita casa de fusta a la part de dalt de la tomba per simbolitzar la seva posició social i proporcionar un espai terrenal per allotjar els esperits dels seus avantpassats.

Els estils tradicionals d'arquitectura de Madagascar s'han vist afectats els darrers dos-cents anys per la creixent influència dels estils europeus. Durant el regnat de la reina Ranavalona II (1868-1883) va començar a introduir-se la construcció amb maó principalment a partir de models dels missioners de la Societat Missionera de Londres. La influència estrangera es va estendre encara més després del col·lapse de la monarquia i la colonització francesa de l'illa el 1896. La modernització durant les últimes dècades del segle xx i principis del xxi ha portat especialment a les Terres altes a l'abandonament de certes normes relacionades amb l'orientació externa, el disseny intern de les cases i l'ús de determinats materials de construcció habituals, i entre la població amb cert nivell econòmic han anat guanyant en popularitat els materials i les tècniques de construcció estrangeres com la utilització del formigó, vidre o ferro forjat, en detriment de les pràctiques tradicionals.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «n.» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="n."/> corresponent.